Esports alternatius

1. Què et pareixen els esports alternatius: són més o menys didàctics que els esports tradicionals? 

Els esports alternatius van aplegar a Espanya en els anys 80. Aquests van ser integrats en el currículum d'Educació Física com a reacció a el model esportiu imperant, basat en el rendiment. Van significar un enfocament més vivencial de l'Educació Física, amb la presentació de continguts no habituals i més propers als interessos de l'alumnat. 

En la meua opinió, els esports alternatius són una font d'ensenaynça que enriquix tant la educació física com l'esport, fent així que el món no es quede estancat en els esports tradicionals de sempre. A més a més, no sols resulta motivant per als alumnes sinó que també és un mitjà excel·lent per a treballar el desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes, la coeducació i la igualtat. 

Per tant, tenint en compte tot el mencionat anteriorment, diria que pot ser siguen més didàctics que els esports tradicionals, encara que crec que depenent de situació, serà més apropiat gastar un tipus d'esport o altre. 

2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

Segons el Decret 108/2014, aquests dos jocs, el datchball i el colpbol, estarien situats als següents blocs: 

- Bloc 1: Coneixement corporal i autonomia.

- Bloc 2: Habilitat motrius, coordinació i equilibri.

- Bloc 4: Activitat física i salut.

- Bloc 5: Jocs i activitats esportives. 

La raó per a incloure els jocs en aquests blocs és perque per una part, als dos jocs es troba el predomini de l'exercisi físic, però, no obstant això, als dos jocs es treballa l'habilitat oculo-manual i la ubicació en l'espai, inclosa en el bloc 1. A més a més, es treballa en ambdós jocs tant la motricitat com la coordinació i l'equilibri, ja que aquestes són les característiques clau del colpbol i el datchball. Per tant, tot i que el més apropiat seria treballar aquests jocs al bloc 5, També es podrien treballar en qualsevol dels altres mencionats anteriorment. 

Si parlem ara dels cursos en els quals aplicaria aquests jocs, tot i que seria possible aplicar-los des de 1r fins a 6é, elegiria els cursos situats entre 4t i 6é, ja que es podria traure un millor partit a aquests jocs. 

3. Què t’han paregut les adaptacions dels esports vivenciats avui als protocols de la COVID-19? Quina altra adaptació posaries? 

Donat que la situació en la que ens trobem es molt complicada i aplicar mesures no es tasca fàcil, he de dir que les adoptades en aquesta sessió m'han paregut molt bones, malgrat que està clar que al practicar un esport, es inevitable juntar-se amb altres persones. 

Desde el meu punt de vista, per a millorar les mesures contra el COVID-19 aplicades durant la sessió, possaria anells, cons o cordes en terra (depenent de l'esport) els quals marcarien la posició o posicions de cada jugador, evitant així el contacte i les aproximacions entre jugadors. No obstant, encara que aquestes mesures ajuden a mantindre la distancia interpersonal recomanada, limiten alhora la diversió i les situacions del esport. Pero avui dia és el màxim que podem fer, ja que hi ha que mirar per la seguretat i la salut de les persones. 

4. Per últim, presenta un altre esport alternatiu que penses que es podria treballar a Primària i que no siga el datchball, el colpbol o l’esport triat a la teua Unitat Didàctica? (nom, regles bàsiques, material, espai i aplicació didàctica). 

ULTIMATE FRISBEE 

He triat aquest esport perque, a més de ser desconegut, s'adapta molt bé a les necessitats de la situació del COVID-19 al tractar-se d'un esport de "no-contacte". 

El "Ultimate Frisbee" és un esport de "no-contacte" jugat per dos equips de set persones (en joc) cadascun. L'objectiu del joc és anotar punts. Un punt és anotat quan es rep una passada dins l'àrea d'anotació i hi ha contacte de qualsevol part de el cos dins l'àrea que s'està atacant. El Frisbee o disc és mogut únicament mitjançant passades o llançaments, doncs a el tirador no li és permès caminar o córrer amb el disc. Quan una passada és incompleta, interceptada, bloquejada, tirada a terra o fa contacte amb una de les àrees fora de el terreny hi ha un canvi de possessió. 

Per iniciar un partit un dels dos equips posa el disc en joc, llançant-el més lluny possible, sense que aquest abandoni les delimitacions de camp. Al lloc on el disc cau a terra l'equip receptor obté la possessió de la mateixa i es converteix així en l'equip atacant; l'altre equip serà per tant l'equip defensor. La persona que recull el disc de terra l'ha de passar als companys d'equip en un termini de 10 segons, ja que no es no es permet córrer amb el disc a la mà; així successivament fins arribar a la zona de gol. Després de l'anotació d'un gol mitjançant passada completat a la zona de gol es canvia de camp i es torna a iniciar el joc amb l'equip que acaba de puntuar llançant el disc el més lluny possible, sense que aquest abandoni les delimitacions de camp. L'equip atacant manté la possessió del disc fins que aquest caigui a terra, surti fora de l'perímetre de el camp de joc, sigui retingut durant més de 10 segons per un jugador atacant o sigui interceptat per l'equip defensor; en aquest cas l'equip que estava en defensa es converteix en equip atacant i l'equip que acaba de perdre la possessió del disc en equip defensor. 

L'espai de joc és adaptable, per la qual cosa es pot jugar tant en el camp de futbol sala, en la platja, etc. Conèixer el material que es va a utilitzar, les seves propietats i el seu maneig. Per últim, proposaria aquest esport per a 5é o 6é de primària (adaptable a tots els cursos) amb l'objectiu de fomentar la creativitat, la col·laboració, la inclusió i el respecte mutu entre els xiquets i xiquetes. A més a més, aquest esport servirà per a treballar les destreses, les habilitats motrius bàsiques, la coordinació oculo-manual i ensenyarà als alumnes un joc nou i no convencional.

L' esgrima

1. Què t’ha paregut aquesta pràctica? Coneixies l’esgrima? La incluiries en la teua programació d’EF? 

La pràctica ha sigut molt amena i entretinguda, la veritat que no esperava que l'esgrima fora tan divertida. D'altra banda, si que coneixia l'esgrima encara que no sabia molt d'ella, pero, després de practicar-la, he de dir que estic segur que la incloure a la meua programacio, ja que si per a nosaltres, que ja som adults, ens ha resultat interessant i divertida, per als xiquets i xiquetes ha de ser una experiència genial. 

2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

Segons el Decret 108/2014, l'aplicació de l'esgrima estaria justificada en els cursos de 5é i 6é de primària. Açò es deu a que en el "Bloc 5. Jocs i activitats esportives" s'inclou en ambdos cursos la participació en esports i activitats d'oposició. Per tant, estaria justificat l'inclusió de l'esgrima en aquests dos cursos. No obstant açò, el curs idòni per a començar amb l'esgrima seria 5é de primària, ja que el bloc 5 remarca més els esports d'oposició que en 6é. 

3. Amb quins altres materials es podria treballar l’esgrima a l’escola? Si fora autoconstruit explica com ho faries (passos a seguir per a a seua elaboració). 

A més de amb els materials que es van mostrar a la sessió, l'esgrima es podria treballar amb molts més materials. 

Per a la preparació abans de realitzar l'esgrima, es podria utilitzar tot tipus de material, al igual que ferem en la sessió, com pilotes, mocadors, etc. D'altra banda, a l'hora dels combats, es podria demanar als xiquets que es feren una mascara protectora personalitzada amb ajuda dels seus majors per a no haver de comprar les ulleres protectores. En quant a l'arma, a més de construir-la com ens van explicar a la sessió, es podrien utilitzar armes contruides amb una espasa de plastic amb la punta modificada per a evitar fer-se mal, o espaguetis de piscina modificats per als més xicotets. 

4. Proposa 3 variants a la pràctica vivenciada avui: un joc d’animació, un joc de part principal i un joc de tornada a la calma (especifica el curs de Primària al que aniria dirigit). 

• Joc d'animació: Dirigit a 5é de primària. Per tota la pista desplaçant-se en posició de guardia, cap avant o cap arrere. El mestre/a nomenarà una part del cos i tots hauran de possar-se per parelles i fer una batalla per vore qui ho aconseguix abans. 

• Joc de part principal: Dirigit a 5é de primària. Per trios, amb estilets fets per el mestre, faran batalles amb un arbitre. Pero no aniràn rotant, sino que serà un rei de la pista. La variant serà que els moviments seràn lliures, per tant no sabran qui atacarà i qui es defensarà. A més, no sols podràn esquivar, sino que també podran defendre els atacs del contrari amb la seua arma. 

• Joc de tornada a la calma: Dirigit a 5é de primària. Per parelles, un dels dos haurà de fer una posició, relacionada amb esgrima (per exemple, en guardia) i el company/a haurà d'imitar-lo amb la major precisió posible.

Experiència al trinquet de la UPV

Aquesta experiència ha sigut molt agradable i divertida per a mi. La veritat es que no esperava que auqest esport, el qual sols havia practicat al col·legi, m'agradara i em motivara tant. Açò s'ha donat perque al contrari del que pensava, ha resultat ser un esport molt actiu en el que no tens moment per a descansar, encara que l'única contra que he trobat, es que acabes amb les mans destrosades per els repetits impactes de la pilota. Per tant, en definitiva l'experiència ha sigut molt bona i per tant, la tornaria a fer sense dubtar. 

En referencia a la sesió, crec que ha estat molt ben organitzada, inclús tenint en compte les mesures que s'han hagut de prendre per la situació del COVID-19. Aquesta situació ha limitat tant el temps com els enfrontaments, ja que s'ha hagut de fer tot en grups molt reduits. Per tant, hi ha que donar l'enhorabona per la organització i la seguretat en la sessió, ja que era molt complicat aconseguir-ho. Aixina que no canviaria res de la sessió, sols la tornaria a fer quan la situació del COVID-19 estiga bé per tal de vore com seria una classe al trinquet sense prendre mesures de seguretat contra el virus.

Per concloure amb aquesta entrada, vos invite a tots i totes a pràcticar aquest esport al menys una vegada, ja que no és el mateix sentir sobre ell que jugar-lo. Estic segur de que quedareu sorpresos! 

Trinquet de la UPV: on s'ha realitzat la pràctica

⚾ Ubicación del trinquet 👀

Tradició vs Modernitat

Tradició Vs Modernitat: els jocs populars i tradicionals han perdut els espais i el temps que havien ocupat durant segles. Hui en dia, la tecnologia s’ho ha engolit tot. Reflexiona sobre aquest tema. A més, explica quin tractament li donaràs als jocs de sempre i als jocs tecnològics quan sigues mestre. 

La pilota: un esport del poble. Rebusca en la teua localitat, la teua família, els teus cercles i descobreix antecedents pilotaris. Pregunta a què jugaven els teus besiaios i iaios, ta mare i ton pare i traça una línia de temps tot marcant els canvis. 

Què ha passat amb els esports de sempre? Quan es canviaren pels moderns? Són dicotòmics uns i altres? Com es apreciable a simple vista, els jocs populars i tradicionals han perdut molta força a mesura que ha anat passant el temps. 

Al principi eren els jocs més populars i sempre es veien al carrer i a l'escola, però, amb l'auge dels esports més famosos avui dia (futbol, bàsquet, etc.) i l'aparició de les noves tecnologies aquests jocs han anat desapareguent del carrer i també, en gran part, de l'escola. No obstant això, molts d'aquests jocs seguixen utilitzant-se a educació física per la seua gran versatilitat i atracció per als xiquets i xiquetes, com es ara la pilota valenciana o l'aranya. 

Per tant, podem concloure que avui dia els jocs populars i tradicionals han desaparegut casi per complet al carrer, ja que es molt extrany trobar algú al carrer jugant a pilota valenciana o a altres jocs tradicionals, inclús arriba a ser difícil trobar a xiquets i xiquetes jugant al carrer, ja que estan amb les noves tecnologies i no es poden despegar de elles, arribant a quedar per a estar amb el mòvil al carrer. No obstant açò, es seguixen mantenint a l'escola, sobre tot la pilota valenciana, ja que aquest joc es el joc per excel·lència de la nostra comunitat i, per això, no podem permetre que desaparega, ja que perdriem una de les nostres senyes d'identitat. En el meu cas, quan siga mestre donaré molta importancia als jocs populars i tradicionals, ja que crec que es necessari conservar-los i, a la vegada, donaré també una gran importancia als nous jocs, esports i als jocs tecnològics, ja que aquests són el futur del món i, per tant, hi ha que mantindre als xiquets i xiquetes actualitzats. 

En quan al canvi que ha hagut al llarg del temps, podriem dir que hi ha dos punts clau en el canvi d'aquests esports. 

El primer, amb l'auge dels esports moderns, pero sobre tot del futbol, que avui dia es el esport per excel·lència. I el segon, amb l'aparició de les tecnologies, que han suposat un gran canvi en la forma de vore i viure la vida. 

Si parlem ara, dels jocs que jugaven els meus avis, eren jocs com la pilota valenciana o tota mena de jocs populars, però, si parle de l'època dels meus pares, jugaven a futbol i altres jocs més moderns. Finalment, arribem a l'època actual, en la que si trobem xiquets jugant, és a futbol, encara que el normal es que estiguem jugant al mòvil o a la consola.

La història i l'evolució dels jocs

-Hi ha diferència entre els jocs més antics dels vostres besavis i besàvies i els que entretenien als vostres avis i àvies? I amb els jocs de les vostres mares i pares? Es pot identificar una línia de el temps que marqui un abans i un després en els jocs? 

-Quines són les raons que marquen els canvis? Per què han desaparegut o s'han reduït els jocs dels vostres avantpassats? Quines raons aporten elles i ells? 

-Creieu que la pilota valenciana s'ha guanyat a pols deixar ser l'esport per excel·lència? Hauria adaptar-se als temps moderns i adoptar la forma dels esports moderns? I què passaria llavors amb la seva idiosincràsia peculiar? 

Si ens fixem, els jocs d'abans, per l'època dels nostres avis, eren jocs populars com la corda, el pilla pilla, etc., i sobretot, la pilota valenciana. Açí a València, la pilota era el joc per excel·lència, pero amb l'aparició dels jocs moderns, tant els jocs popular com la pilota valenciana començaren a ser menys vists al carrer. 

En aquest moment, amb l'aparició del futbol, la pilota valenciana va començar a perdre importancia sense parar, mentre que el futbol es feia cada dia més i més important. Es per açò pel que els jocs de l'època dels nostres avis han anat perdent importancia i fins i tot, han arribat a despareixer alguns, ja que des de l'aparició dels nous esports, ha hagut un gran canvi al carrer, ja que avui dia, ja no es juga al mateix que es jugava abans. A més a més, hi ha una línea del temps que marca un abans i un després. Aquesta línea es la tecnologia. Amb l'aparició de la tecnologia, s'ha anat perdent el costum d'ixir al carrer a jugar i s'ha remplaçat per fer quedades en casa d'algú per a jugar a la "play". Per tant, aquesta linea, la tecnologia, es la que marca un abans i un després en els jocs. 

Finalment, no crec que la pilota valenciana haja sigut la culpable de deixar de ser el joc per excel·lència, sino que el futbol ha fet que la pilota deixe de ser el esport més jugat i vist tant al carrer com als trinquets, proclamant-se així com el esport més conegut, practicat, vist i que més força guanya dia a dia. No obstant açò, la pilota a poc a poc ha anat recuperant força i tornant a guanyar un pes important a la nostra comunitat, encara que està molt lluny de ser el mateix que era abans.