Esports alternatius

1. Què et pareixen els esports alternatius: són més o menys didàctics que els esports tradicionals? 

Els esports alternatius van aplegar a Espanya en els anys 80. Aquests van ser integrats en el currículum d'Educació Física com a reacció a el model esportiu imperant, basat en el rendiment. Van significar un enfocament més vivencial de l'Educació Física, amb la presentació de continguts no habituals i més propers als interessos de l'alumnat. 

En la meua opinió, els esports alternatius són una font d'ensenaynça que enriquix tant la educació física com l'esport, fent així que el món no es quede estancat en els esports tradicionals de sempre. A més a més, no sols resulta motivant per als alumnes sinó que també és un mitjà excel·lent per a treballar el desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes, la coeducació i la igualtat. 

Per tant, tenint en compte tot el mencionat anteriorment, diria que pot ser siguen més didàctics que els esports tradicionals, encara que crec que depenent de situació, serà més apropiat gastar un tipus d'esport o altre. 

2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaria justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

Segons el Decret 108/2014, aquests dos jocs, el datchball i el colpbol, estarien situats als següents blocs: 

- Bloc 1: Coneixement corporal i autonomia.

- Bloc 2: Habilitat motrius, coordinació i equilibri.

- Bloc 4: Activitat física i salut.

- Bloc 5: Jocs i activitats esportives. 

La raó per a incloure els jocs en aquests blocs és perque per una part, als dos jocs es troba el predomini de l'exercisi físic, però, no obstant això, als dos jocs es treballa l'habilitat oculo-manual i la ubicació en l'espai, inclosa en el bloc 1. A més a més, es treballa en ambdós jocs tant la motricitat com la coordinació i l'equilibri, ja que aquestes són les característiques clau del colpbol i el datchball. Per tant, tot i que el més apropiat seria treballar aquests jocs al bloc 5, També es podrien treballar en qualsevol dels altres mencionats anteriorment. 

Si parlem ara dels cursos en els quals aplicaria aquests jocs, tot i que seria possible aplicar-los des de 1r fins a 6é, elegiria els cursos situats entre 4t i 6é, ja que es podria traure un millor partit a aquests jocs. 

3. Què t’han paregut les adaptacions dels esports vivenciats avui als protocols de la COVID-19? Quina altra adaptació posaries? 

Donat que la situació en la que ens trobem es molt complicada i aplicar mesures no es tasca fàcil, he de dir que les adoptades en aquesta sessió m'han paregut molt bones, malgrat que està clar que al practicar un esport, es inevitable juntar-se amb altres persones. 

Desde el meu punt de vista, per a millorar les mesures contra el COVID-19 aplicades durant la sessió, possaria anells, cons o cordes en terra (depenent de l'esport) els quals marcarien la posició o posicions de cada jugador, evitant així el contacte i les aproximacions entre jugadors. No obstant, encara que aquestes mesures ajuden a mantindre la distancia interpersonal recomanada, limiten alhora la diversió i les situacions del esport. Pero avui dia és el màxim que podem fer, ja que hi ha que mirar per la seguretat i la salut de les persones. 

4. Per últim, presenta un altre esport alternatiu que penses que es podria treballar a Primària i que no siga el datchball, el colpbol o l’esport triat a la teua Unitat Didàctica? (nom, regles bàsiques, material, espai i aplicació didàctica). 

ULTIMATE FRISBEE 

He triat aquest esport perque, a més de ser desconegut, s'adapta molt bé a les necessitats de la situació del COVID-19 al tractar-se d'un esport de "no-contacte". 

El "Ultimate Frisbee" és un esport de "no-contacte" jugat per dos equips de set persones (en joc) cadascun. L'objectiu del joc és anotar punts. Un punt és anotat quan es rep una passada dins l'àrea d'anotació i hi ha contacte de qualsevol part de el cos dins l'àrea que s'està atacant. El Frisbee o disc és mogut únicament mitjançant passades o llançaments, doncs a el tirador no li és permès caminar o córrer amb el disc. Quan una passada és incompleta, interceptada, bloquejada, tirada a terra o fa contacte amb una de les àrees fora de el terreny hi ha un canvi de possessió. 

Per iniciar un partit un dels dos equips posa el disc en joc, llançant-el més lluny possible, sense que aquest abandoni les delimitacions de camp. Al lloc on el disc cau a terra l'equip receptor obté la possessió de la mateixa i es converteix així en l'equip atacant; l'altre equip serà per tant l'equip defensor. La persona que recull el disc de terra l'ha de passar als companys d'equip en un termini de 10 segons, ja que no es no es permet córrer amb el disc a la mà; així successivament fins arribar a la zona de gol. Després de l'anotació d'un gol mitjançant passada completat a la zona de gol es canvia de camp i es torna a iniciar el joc amb l'equip que acaba de puntuar llançant el disc el més lluny possible, sense que aquest abandoni les delimitacions de camp. L'equip atacant manté la possessió del disc fins que aquest caigui a terra, surti fora de l'perímetre de el camp de joc, sigui retingut durant més de 10 segons per un jugador atacant o sigui interceptat per l'equip defensor; en aquest cas l'equip que estava en defensa es converteix en equip atacant i l'equip que acaba de perdre la possessió del disc en equip defensor. 

L'espai de joc és adaptable, per la qual cosa es pot jugar tant en el camp de futbol sala, en la platja, etc. Conèixer el material que es va a utilitzar, les seves propietats i el seu maneig. Per últim, proposaria aquest esport per a 5é o 6é de primària (adaptable a tots els cursos) amb l'objectiu de fomentar la creativitat, la col·laboració, la inclusió i el respecte mutu entre els xiquets i xiquetes. A més a més, aquest esport servirà per a treballar les destreses, les habilitats motrius bàsiques, la coordinació oculo-manual i ensenyarà als alumnes un joc nou i no convencional.